PROJECTE FINAL

1.   INTRODUCCIÓ

En aquesta memòria hi podrem veure tot el procés que s’ha seguit per tal d’elaborar unes activitats d’ensenyament – aprenentatges les quals han estat plantejades en relació a un problema sorgit en un alumne el qual mostra certa inquietud per saber quants dies falten per el seu aniversari.

Davant el problema plantejat, el qual considerem com a un problema significatiu, elaborem una fitxa de disseny de les activitats les quals durem a terme, a on inicialment hi ha un plantejament dels objectius i continguts que es volen aconseguir per arribar a desenvolupar-ne un bon aprenentatge significatiu.

Com ja hem comentat, el projecte pretén proporcionar les estratègies i competències adequades a un nen de 8 anys, el Jonathan, al que a partir de la lectura d’un text mostra la inquietud de saber quants dies falten per que arribi el seu aniversari. Davant aquesta necessitat i l’observació de que mostra certs problemes per situar-se en el temps, el nostre objectiu és aconseguir que adquireixi les competències necessàries plantejades.

A nivell teòric en relació a la intervenció psicopedagògica, cal destacar que ens hem basat en un model educacional constructivista a on l’educadora o mediadora busca compartir informació, decisions i responsabilitats i, implicar en el procés, el màxim de les possibilitats de l’alumne. Es busca que l’alumne sigui el protagonista del procés d’aprenentatge, contextualitzant en tot moment el procés en relació als seus interessos i motivacions, i així provocar que aquet aprenentatge sigui el més significatiu possible

2.   DISSENY DE L’ ACTIVITAT

En relació a la primera fitxa de disseny presentada als meus companys de l’assignatura, al llarg de la posada en pràctica hi ha hagut alguna modificació. Tot i així val a dir que he estat bastant fidel al que s’havia plantejat en un primer moment i que les petites modificacions han estat causada per una alteració del temps en que s’ha posat en marxa i per la inadequació d’algunes activitats a l’hora de posar-les a la pràctica, ja sigui per manca del material o per què no havien estat correctament adequades a l’alumne.

Per altre banda, a nivell tèric, haig de dir que el model a seguir que hem utilitzat en la descripció del problema, ens hem basat en la pauta plantejada per David Jonassen, el qual fa un plantejament sobre la resolució de problemes a on els aspectes que té en compte són: l’estructuració, la complexitat i l’especificitat de camp. Aquests aspectes posteriorment ens ajudaran a identificar quina és la tipologia del problema.

2.1  Títol de l’activitat:

Quan falta per el meu aniversari?

2.2  Agents personals:

L’aprenent serà un nen de 8 anys amb dificultats d’aprenentatge (dislèxia)

2.3  Tecnologia mediadora:

La tecnologia que utilitzarem serà els ordinadors amb internet per fer la cerca d’informació, utilitzarem algun suport educatiu (Jclic, xtec) i el processador de textos (Word2013).

2.4  Descripció del problema de partença:

El problema sorgeix quan l’alumne mostra curiositat pel el dia que sóm i de cop s’adona que aviat serà el seu aniversari, però no sap si falta molt o poc ja que encara no té noció del temps, n’hi sap com funciona un calendari.

- Estructuració: es tracta d’un problema que el podem identificar en un primer moment com a mal estructurat ja que surt del “no res” a partir de la inquietud que sent l’alumne, però per altre banda també el podem definir com a problema ben estructurat degut a que presenta tots els elements d’un problema i té un objectiu ben definit.

- Complexitat: el problema serà de complexitat baixa, ja que hi ha un nombre de variables restringit.

- Especificitat de camp: és un problema específic de camp, ja que es tracta de resoldre una incògnita real, que la podem situar en el temps i dins un context específic. 

- Tipus de problema: a partir del que planteja el problema el podem identifica com a un problema de resolució de dificultats.

2.5  Com sorgeix el problema?

Es tracta d’un alumne el qual assisteix a un centre de psicologia i psicopedagogia dos dies a la setmana a on realitza sessions de reeducació degut a les dificultats que presenta en l’adquisició d’aprenentatges a l’escola. És un alumne que presenta certes dificultats en el llenguatge i presenta certs símptomes de discalcúlia. Està diagnosticat de dificultats en el llenguatge (dislèxia).

El problema sorgeix en el moment en que s’està treballant la comprensió lectora d’un problema de matemàtiques el qual parla d’un nen que el dia del seu aniversari ha de repartir uns caramels als seus companys de classe i a la mestra. Arrel d’això l’alumne pregunta:

-        Quin dia és avui?

-        Avui és dilluns 15 de març

-        Ahhh! Saps què? Aviat  és el meu aniversari!

-        Ostres que bé, i quin dia és?

-        El 6 de maig

-        Uiii, doncs encara queda una mica no et sembla?

-        No, queda molt poc, 7 dies.

-        Vols dir? Si ara estem al març i el teu aniversari és el maig, quants mesos queden?

En aquest precís moment és quan la mediadora (jo) observa que el nen no sap el mesos de l’any i mostra cert desconeixement del seu ordre. A partir d’aquí també s’observa que no té coneixements dels dies de la setmana, n’hi els dies que té un mes a més a més mostra dificultats a l’hora d’ordenar les estacions de l’any.

A partir de les dificultats observades es decideix dur a terme un seguit d’activitats durant les següents sessions a on es treballin tots aquests aspectes relacionats amb les competències i els objectius establerts a principi de curs per tal de que l’alumne sigui capaç d’orientar-se en l’espai i el temps. 

2.6  Característiques de l’aprenent i context: 

Les diferents sessions es realitzaran dins el centre. La mediadora serà la responsable d’elaborar el material adequat sempre tenint en compte les dificultats que presenta l’aprenent.

L’aprenent és un nen el qual presenta, com ja hem dit anteriorment, un retard en el llenguatge la qual cosa les explicacions s’han de plantejar de manera molt senzilles i sense gaire informació. Les activitats han de ser molt manipulatives per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu.

Tot i les seves dificultats, el seu ritme de treball és bo, sempre mostra molt d’interès ja que té moltes ganes d’aprendre. Tot i així un accés d’informació el bloqueja i fa que perdi tot l’interès i la seva atenció.

2.7  Competències, objectius i continguts:

Si que treballem algunes de les competències a nivell curricular, però em de dir que les activitats que es plantegen no estan dins d’una unitat didàctica, sinó que el que es fa és generar les activitats necessàries per tal de que l’alumne assoleixi els coneixements concrets tot i que al mateix temps s’aprofita per treballar els objectius generals marcats a l’inici de curs.

-        Competències:

          Competència aprendre a aprendre

          Competència lingüística i audiovisual

          Competència d’autonomia i iniciativa personal

          Competència matemàtica

-        Objectius a assolir:

          Conèixer el calendari

          Identificar quina estació de l’any estem

          Saber quants dies de la setmana hi ha i quins són

          Saber quins són els mesos de l’any

          Ser capaç de situar-se en el temps

          Adquirir estratègies per identificar quants dies té un mes

-        Continguts

        Els mesos de l’any

        Els dies de la setmana

        Les dites populars catalanes

        Dies que té una setmana i un mes

        Els números

        Nou vocabulari

2.8  Seqüència d’activitats

- Sessió 1:  Què en sabem? Dedicarem la sessió a exposar allò que sabem sobre el calendari per tal de poder anotar les idees principals, al mateix temps ens ajudarà a saber cap a on enfocar el tema.

- Sessió 2/3: Cerca d’informació. A partir de les idees i conceptes anotats de la sessió anterior utilitzarem l’ordinador per tal de buscar la informació necessària i que ens fa falta per tal de conèixer més sobre el tema.  Un cop trobada la organitzarem i intentarem buscar què fer-ne i com aplicar-la a les necessitats de l’alumne.

- Sessió 4: Realització d’un calendari. A partir de la informació obtinguda ens disposarem a l’elaboració d’un calendari per tal de penjar-lo a l’aula. D’aquesta manera podrem fer el seguiment dels dies cada vegada que l’alumne vingui.

2.9  Fonamentació psicopedagògica

Per dur a terme aquesta unitat i a l’hora de dissenyar-la, em baso amb les premisses de l’aprenentatge significatiu, aquell que parteix dels coneixements previs dels alumnes i que els proporciona la resposta a unes preguntes que els seran útils per a la seva vida quotidiana.

Per tal de poder donar una resposta educativa, tenint en compte les característiques pròpies i del context, haurem de tenir en compte que l’enfocament de les metodologies d’aprenentatge estigui enfocades cap al constructivisme, és a dir, tenir en compte que l’alumne opti a totes les eines per crear els seus propis coneixements, que la pràctica educativa estigui enfocada a l’acció de l’alumne, que el mestre actuï com a mediador entre l’aprenent i el coneixement i que hi hagi un aprenentatge significatiu.

2.10                     Avaluació:

El tipus d’avaluació que es dura a terme serà una avaluació formativa, a on s’anirà avaluant al llarg del procés per tal de poder observar quin és el progrés del nen.

Degut a les poques sessions dedicades el tipus d’avaluació utilitzada és relativa, ja que el tema plantejat ens serveix per tal de poder continuar realitzant un treball de reeducació amb l’alumne, el qual la seva motivació és molt important. Si que tenim uns objectius marcats els quals anirem avaluant al llarg de curs, no en una prova escrita, sinó a partir de la observació i a final del curs realitzarem una petita prova diagnostica per tal de poder veure quina ha estat la seva millora en relació al seu inici. També em de tenir en compte que no tots els objectius seran assolits, ja que molts d’ells es continuaran duen a terme el curs següent. 

Per tant el tipus d’avaluació utilitzada serà la formativa però mai hi haurà una nota degut a que la feina a realitzar no es aconseguir que adquireixi certs coneixements concrets sinó que el que es busca és una millora davant les seves dificultats d’aprenentatge.

2.11                     Previsió de temporització

La durada serà de 4 sessions les quals es treballarà el problema plantejat en un principi. El plantejament del problema esdevé a partir de la realització d’una activitat aliena, on l’alumne mostra curiositat.

3.   MAPA CONCEPTUAL

4.   DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

A partir del problema plantejat i un cop feta la fitxa de disseny, s’inicia la posada en pràctica del procés.

Davant les dificultats que presenta l’alumne, per tal de poder buscar la informació necessària abans de començar amb l’alumne, la mestra va fer una cerca prèviament per internet de la informació que hi havia en relació al calendari per veure si aquesta era molt extensa o molt tècnica i així poder-ne seleccionar aquella que realment era necessària. Degut a que és una alumne el qual presenta dificultats en el llenguatge, és necessari que la presentació de la informació sigui senzilla i el vocabulari que s’utilitzi sigui el més concret possible per així evitar la desmotivació.

Tal i com estava programat, és va dedicar la primera sessió a fer una cerca per internet d’aquella informació necessària, a on tant l’alumne com la mestra es van situar davant l’ordinador, i així poder començar tot el procés d’elaboració i aprenentatge en relació al tema plantejat. Prèviament però amb el nen es va anotar en un full allò que volíem saber (quants dies té una setmana?, quins són els mesos de l’any?, quants dies té un mes? i quines són les dites del més de maig?) així vam poder acotar molt més la informació i tenir clar què es volia aconseguir. Tot i així va ser una sessió bastant dirigida i poc autònoma per part de l’alumne degut a l’excés d’informació que apareix a la xarxa. A mesura que s’anava seleccionant la informació l’ alumne anava fent anotacions ja que així era una manera de fer un petit esquema clar d’allò que s’estava cercant.

A partir d’aquí, la resta de sessions van ser molt més manipulatives i dinàmiques, a on l’alumne va poder ser molt més autònom. Les diferents activitats plantejades, JClic “dies de la setmana i mesos de l’any”, “Dites” i la creació del nostre propi calendari a partir del processador de textos (Word2013) van resultar ser activitats que van agradar molt, al mateix temps que ens van ajudar a situar-nos molt més en allò que volíem aconseguir. A més a més vam trobar la cançó dels dies de la setmana, de la Damàris Gelabert, la qual va resultar ser molt interessant i motivadora.

Finalment, com a última sessió vam crear el nostres propi calendari per tal de posar-lo a l’aula i així cada dia que el Jonathan vingués al centre podria enganxar els dies de la setmana i els mesos de l’any segons correspongui. Un cop creat, degut a que l’alumne a l’escola estava treballant els rodolins i juntament amb la realització de l’activitat del JClic amb relació a les dites que havia fet, com a iniciativa pròpia va proposar fer un rodolí a cada mes que poséssim al calendari de l’aula. La idea va ser ben acceptada i s’ha dut a terme de manera positiva a on és el propi nen el que abans que s’acabi el mes ja pensa quina pot ser la dita o rodolí del mes següent.

5.   AVALUACIÓ APRENENTATGE

Tal i com ja hem comentat a la fitxa de disseny de l’activitat no busquem una avaluació final sinó que és una activitat que incorporem dins el procés d’ensenyament - aprenentatge de l’alumne que fem en el centre en relació a les seves dificultats d’aprenentatge (dislèxia). Per tant el que volem aconseguir no és que simplement el nen aprengui els dies de la setmana i els mesos sinó que això és una eina més la qual fem servir per treballar tot allò que va relacionat amb les dificultats dels llenguatge, ja que treballem vocabulari, comprensió lectora, consciència fonològica...

El fet de tenir en compte els coneixements previs de l’alumne ens va ser útil per tal de poder situar-nos i així poder fer-ne una contextualització més acurada i precisa. Durant el procés s’ha anat fent diverses observacions les quals ens han servit per tal de poder apreciar quin era el nivell d’ adquisició dels aprenentatges i així finalment fer-ne una valoració positiva ja que, sota el meu punt de vista, crec que s’han assolit aquells objectius que s’havien plantejat.

6.   AVALUACIÓ TECNOLÒGICA

Considero que l’avaluació tecnològica fa referència a la importància i com s’han utilitzat al llarg del procés  les Noves Tecnologies (TIC).

L’eina utilitzada en aquest cas ha estat l’ordinador ja que tant s’ha fer servir per fer una cerca per la xarxa com per realitzar les diferents activitats de la plataforma JClic, una plataforma molt utilitzada en el món educatiu.

Un aspecte important a comentar en relació al disseny de les activitats és que en la primera sessió vaig trobar-me amb certes dificultats ha l’hora de fer la cera d’informació per internet. Per una banda degut a que la informació que vam trobar era molt complerta i es va haver d’anar resumint i seleccionant allò que era per a nosaltres interessants en funció dels objectius marcats. Aquest fet va provocar que l’alumne no pogués intervenir autònomament per què no disposava dels coneixements adequats per realitzar-ne una síntesis. També em vaig trobar amb que el nen no disposava dels coneixements tecnològics necessaris alhora de buscar informació.

Tots aquest aspectes van provocar que la primera sessió fos poc dinàmica i al mateix temps poc motivadora per l’alumne, ja que va resultar ser molt teòrica i unidireccional.

Pel que fa a la resta de recursos utilitzats estaven totalment adequats als coneixements del nen i van resultar ser motivadors i engrescadors, al mateix temps que van proporcionar la informació necessària i veure’n uns resultats favorables.     

7.   CONCLUSIONS

La realització d’aquest projecte final a on he pogut aplicar tots aquells coneixements estudiats al llarg del trimestre m’ha servit per poder adonar-me de la importància que tenen les TIC ens el nostre dia a dia, sobretot, i en relació a la meva dedicació, a nivell professional.

Ha estat tot un procés molt enriquidor i laboriós ja que la falta de pràctica en moltes coses ha dificultats i fet que el procés fos molt més lent. Però també ha servit a part d’assolir nous continguts conceptuals, per assolir estratègies de treball amb elements tecnològics dins d’un context determinat.

Amb la dificultat que m’he trobat a l’hora de realitzar la PAC a estat el moment de traspassar tota la informació de la pràctica per escrit, ja que degut a que la pràctica ha estat bastant prolongada en el temps m’he trobat en que m’ha costat molt poder determinar els diferents detalls, ja que ho bé no m’encordava o bé per què al mateix temps es portaven a terme més d’una activitat amb el nen la qual cosa provocava no poder-ne  aprofundir molt.

Finalment i ja per acabar, dir que ha estat una activitat enriquidora ja que el fet de partir d’un problema quotidià he pogut aplicar els meus coneixements a la pràctica i m’ha fet veure de la importància que tenen les TIC en el dia a dia dels nens/es i dina la nostre societat. He pogut observar que són una eina la qual està totalment incorporada a les nostres vides i que avui en dia són molt utilitzades.

8.   ANNEX

Com a avaluació personal en relació a l’assignatura presentada haig de dir que ha estat interessant participar-hi. Vam començar a partir d’una avaluació inicial a on el que es pretenia és posar per escrit quins eren els nostres coneixements previs juntament amb quina era la nostre opinió en relació al ús i funcionament de les Noves Tecnologies.

A partir d’aquí hem desenvolupat un seguit d’activitats les quals a partir de la formació teòrica, tots els mòdols els quals ens ha ofert una informació basada en el món de les tecnologies, la seva evolució i quin ha estat l seu ús dins els àmbits de la CTS (societat, tecnologia i ciència).

Hi ha hagut un evolució a on hem anat desenvolupament els nostres coneixements i els hem anat enfocant a mesura que hem anat participant de les activitats per tal d’arribar a un punt final, l’última activitat, la qual ens ha servit per tal d’aplicar allò après.

Un gran canvi, el qual es pot demostrar aquesta evolució, ja que és visualment fàcil de detectar és la comparació que hi ha entre el primer mapa conceptual i el final entre la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat. Aquest mapes ens ofereixen que hi ha hagut un canvi, una ampliació dels coneixement, per tant puc dir que hi hagut un aprenentatge significatiu que ha conduit cap aquest canvi conceptual.

Tot el procés ha permès una reorganització dels coneixements i una complexificació dels mateixos. Al llarg del treball realitzat en aquesta assignatura podem dir que hem dut a terme un procés d’aprenentatge actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu, condicions indispensables per a que es produeixi un veritable aprenentatge significatiu i, per tant, un canvi conceptual.

Per altre banda puc dir que, crec que no he estat l’única en detectar aquest canvi, sinó que a partir del debat entre els companys/es s’ha pogut anar comprovant que entre tots hem aconseguit parlar sobre aquest coneixements de manera cada vegada més profunda. Hem après a sintetitzar i a saber organitzar les nostres idees.

Tot i així ha estat una assignatura difícil, no per dificultat conceptual sinó per l’accés d’informació que es rebia i per tal de canalitzar-la es necessitava està al dia amb el fòrum i el debat dels companys, ja que era molt fàcil perdre el fil, la qual cosa posteriorment et dificultava molt més la feina.

Crec que encara ens queda molt per aprendre i que tots i cada un dels conceptes desenvolupats estan en constant evolució la qual cosa implica que això no s’acaba aquí sinó que hem de continuar aprenent i relacionat conceptes per tal de poder també evolucionar.